26 de març de 2013

Canvi de catàleg de la biblioteca de l'IE Costa i Llobera



Al mes de maig de 2009, a la biblioteca de l'IE Costa i Llobera comptàvem amb prop de 34.000 documents, i per a gestionar-los utilitzàvem el Pèrgam (en la seva primera versió). 
El programa no tenia capacitat de gestionar una col·lecció tan gran i, a més de la lentitud, algunes característiques obsoletes del mateix feien recomanable un canvi del programari, així que es va decidir substituir-lo i apostar per l'Absys.edu (un programa d’entorn web per a biblioteques escolars que permet parametritzar tota una sèrie de serveis per a cada biblioteca), factor que anava unit a entrar dins la Xarxa de Biblioteques Escolars (Bibes), coordinada per la Biblioteca Artur Martorell (BAM).

El primer pas per al canvi de catàleg va ser la migració de dades del programa antic al nou. Del total dels 34.000 registres migrats, 16.000 ja es trobaven catalogats al catàleg de la Xarxa de Biblioteques Escolars, mentre que els altres 18.000 no s'hi trobaven. 
Amb el grup de 16.000 registres tan sols havíem de canviar-ne el codi de barres i la signatura (vam aprofitar per organitzar de manera diferent la biblioteca, en la qual fins llavors els teixells dels llibres de literatura infantil i juvenil venien donats pel títol i no per l'autor); però el grup de 18.000 registres comportava més feina. Teníem aquest grup “migcatalogat”, ja que conservàvem les catalogacions originals del Pèrgam, però feia falta ampliar aquestes catalogacions (per exemple ampliant i acotant matèries) i adaptar tots els detalls  al nou protocol.

El traspàs de catàleg va començar el mes de juny de 2010. Inicialment amb un equip format per 4 persones (amb hores de dedicació variables) i amb l'ajuda de les exbibliotecàries de l'escola, vam arribar al 15 de juliol amb 5.200 registres catalogats.
En tornar al setembre, vam esperar un mes a reiniciar els préstecs a les classes per a    poder centrar-nos al 100% en el traspàs. D'aquesta manera a finals de mes de setembre teníem entrats 8.650 llibres.

A partir d'aquí el ritme de registres traspassats va decréixer. Primer pel reinicii dels préstecs i del dia a dia de la biblioteca, que impedia que la dedicació al canvi de catàleg fos tan completa com al principi del procés. Així finalitzat el primer trimestre, teníem 14.000 registres catalogats. 

La desacceleració de registres traspassats encara es va acusar més quan al gener l'equip de treball es va veure disminuït amb dues persones menys (que s'havien incorporat a partir d'un Pla d'Ocupació Estatal). A final de curs 2010/2011, el 15 de juliol comptàvem amb 21.336 registres entrats. 

Al setembre de 2011 seguíem dedicant bona part del temps de treball al canvi de catàleg, però el ritme era un altre, i ens permetia poc a poc tornar a un dia a dia més corrent a una biblioteca escolar. Al mes de maig de 2012, vam donar per acabada la transició, amb un total de 25.220 registres. És un nombre de registres inferior als 34.000 registres que teníem al Pèrgam, ja que vam aprofitar el procés per esporgar el fons de la biblioteca, aprofitant que els llibres havien de passar per les nostres mans d'un en un.

El nou catàleg ens ha permès sobretot guanyar temps: les consultes, la catalogació i el préstec es fa d’una manera més ràpida. L'OPAC per als usuaris també és més ràpid, i a més, amplia les possibilitats en les cerques: els enllaços en els camps d'autors i de matèria permeten relacionar i redirigir amb molta més facilitat cap a la cerca d'altres documents, la cerca per paraula clau funciona, permet ordenar els resultats d'una cerca... La interfície de treball del programa també és més amigable (tret de l'apartat d'estadístiques, un pèl més enrevessat).

El canvi també ha servit per poder comptar amb un assessorament més directe i complert. És cert que en el catàleg col·lectiu de l'Artur Martorell cada llibre només té un registre bibliogràfic, que comparteixen tots els centres adscrits, per la qual cosa ens redueix el grau de personalització dels registres, però també és cert que s'aconsegueix que les diferents escoles segueixin el mateix patró en la catalogació dels llibres, i per tant cada registre només cal catalogar-lo un cop.

En resum, va ser una època de gran dedicació i esforç, però un pas necessari, i el resultat ha estat molt satisfactori.

Podeu llegir aquí l'article complet.

Xavier Graells (IE Costa i Llobera - Grup Bibliomèdia)

14 de març de 2013

Cinquenes Jornades de Biblioteques Escolars



Barcelona, 5 i 6 de març de 2013

Més de dos-cents cinquanta participants, entre els quals molts membres de Bibliomèdia, vam poder fer una parada en la nostra feina diària durant un dia i mig, per parlar i reflexionar sobre la biblioteca escolar.

Després de la sessió inaugural, Inés Miret va presentar-nos el seu rigorós treball Les biblioteques escolars avui: resultats de l’estudi de les biblioteques escolars 2011, una interessant comparativa de la situació de les biblioteques escolars a Espanya entre 2005 i 2011. L’estudi palesa que les biblioteques escolars han avançat força i mostra, també, les mancances que encara hi ha.

Va cloure la sessió del primer dia una taula rodona sobre les tan necessàries xarxes de suport a les biblioteques escolars:
L’endemà, Inmaculada Vellosillo va presentar Biblioteques escolars entre interrogants, una eina interessant perquè cada biblioteca pugui autoavaluar-se tan quantitativament com qualitativa i tenir claus per anar-ne millorant els diferents aspectes.

Montserrat Batallé i Dolors Bundó, amb Competència informacional i biblioteca escolar. Reflexions i propostes del grup Bibliomèdia de la FRM van presentar de manera molt clara i entenedora el treball fet per Bibliomèdia des del curs 2010-2011.

Anna Blasco va mostrar-nos l’espai web La biblioteca escolar 2.0, del grup de treball del Departament d’Ensenyament del mateix nom. Els resultats del treball d’aquest grup es mostren en aquesta publicació online, i assenyalen les pautes que s’haurien de seguir per desenvolupar aquesta vessant de les biblioteques escolars.

Diferents experiències reportades per Mònica Badia, Jordi Badiella, Xon Bover i Glòria Durban, mostraren exemples de com es pot treballar la competència informacional des de la biblioteca. 
Seguidament les experiències presentades per Anna Badia mostraren que la “biblioteca escolar 2.0” comença a ser realitat en diversos centres de Primària i de Secundaria del nostre país, i també diverses maneres concretes de fer-ho.

A la tarda, Cecília Lladó, coordinadora del programa Puntedu, va presentar el document Directrius i estàndards per ales biblioteques dels centres educatius de Catalunya, elaborat a partir de les directrius IFLA/UNESCO. I Imma Canal va presentar les Actuacions de l’impuls a la lectura que fa el Departament d’Ensenyament.

Laura Borràs, amb una interessant i amena conferència de clausura, va recordar-nos que la lectura, com a hàbit que és, necessita de l’esforç. I que ‘llegir’ va més enllà de ‘llegir llibres’: no sols cal aprendre a llegir sobre diferents suports (per exemple, la literatura digital, que no s’ha de confondre amb la literatura digitalitzada), sinó també altres codis que l’escrit (icones, àudiovisuals, objectes).
Va acabar recordant que, en la societat actual, el paper del bibliotecari està canviant: abans era relativament fàcil moure’s entre llibres, ara, en canvi, la biblioteca no té parets sinó finestres obertes.

Finalment Roser Colomer, en nom de l’organització, va llegir-nos les conclusions de les Jornades.

Han estat dos dies intensos, plens d’informacions, d’idees i d’eines que, sens dubte, contribuiran a fer avançar la nostra feina a les biblioteques de les nostres escoles.

Teresa Soler (Escola Antonio Machado de Mataró - Grup Bibliomèdia)

9 de març de 2013

Directrius i estàndards per a les biblioteques escolars dels centres educatius de Catalunya





En el mateix marc de les 5es Jornades de biblioteques escolars, el Programa biblioteca escolar "puntedu" del Departament d'Ensenyament va presentar les Directrius i estàndards per a les biblioteques dels centres educatius de Catalunya.

Aquest nou document s'ha elaborat a partir de les Directrius IFLA/UNESCO per a les biblioteques escolars amb l'objectiu que sigui un instrument eficaç per ajudar als centres escolars a impulsar i a millorar les seves biblioteques. 

8 de març de 2013

Biblioteca escolar 2.0


  





Dimecres al matí,  dins del marc de les 5es Jornades de biblioteques escolars, es va presentar el nou espai web Biblioteca escolar 2.0 fruit del treball realitzat per un grup d'experts per encàrrec del Programa biblioteca escolar "puntedu".

En aquest espai s'hi defineix el concepte de la biblioteca escolar 2.0 i s'hi troben orientacions que poden respondre els interrogants que sorgeixen a l'hora de crear la vessant 2.0 de la biblioteca del centre:

  • Quin és el paper d'una biblioteca escolar 2.0?
  • Quins són els seus àmbits d'actuació?
  • Quins són els punts febles i els forts de la nostra biblioteca 2.0?
  • Quines són les eines més adients per desenvolupar la biblioteca digital?
  • Com ho hem de fer per crear i compartir arxius?
  • I per participar i col·laborar amb la biblioteca?
  • Quines són les xarxes socials que podem utilitzar?
Un nou recurs a tenir en compte! Des de Bibliomèdia valorem molt positivament la publicació d'aquest material a la xarxa,  estem convençuts que aquesta és una nova dimensió que la biblioteca escolar haurà d'explorar i considerar per caminar de costat amb l'alumnat dels seus centres.

6 de març de 2013

Biblioteca escolar: esperiències i recursos per a la competència informacional

Bibliomèdia presenta a les 5es Jornades de biblioteques escolars el treball fet aquests darrers tres anys amb el títol Competència informacional i biblioteca escolar. Reflexions i propostes del grup Bibliomèdia de la FMRP.

Es va iniciar el curs 2010-2011 amb la creació de grups de treball per a reflexionar i definir el paper de la biblioteca escolar en relació a la competència informacional i els entorns virtuals d'aprenentatge i, també,  el perfil i les funcions del bibliotecari escolar en aquest nou context. 
En finalitzar aquest curs varem elaborar un document de referència que es va presentar a les II Jornades de Biblioteca escolar de Lleida el novembre del 2011.




El curs 2011-2012 iniciarem la recollida d'experiències de pràctiques reeixides amb l'objectiu de fer-ne difusió per tal que poguessin servir de model d'ús pels centres educatius.

Totes les experiències recollides s'han publicat en un nou espai a la xarxa, que hem creat conjuntament amb Cinfo aula.



Els centres que desitgin fer-nos arribar noves experiències per a ser publicades, trobaran un formulari al mateix espai web.