26 de febrer de 2015

Trobada de seminaris i grups de treball de biblioteca escolar a Saifores

El dissabte 21 de febrer ha tingut lloc aquesta Trobada organitzada pel Seminari Marta Mata en la que diferents grups han exposat la tasca que estan duent a terme al seu territori en relació a les biblioteques escolars.

Hi han estat presents els seminaris i grups de treball de biblioteca escolar del Garraf, del Baix Camp, de la Ribera d’Ebre, del Tarragonès, de l’Alt Penedès, el seminari Marta Mata del Baix Penedès; el Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i el Grup Bibliomèdia.

Ha estat un matí molt profitós, durant el qual hem pogut veure diverses maneres d’organització i de treball: seminaris en els que la col·laboració amb la biblioteca pública és significativa, d’altres en els que una llibreria de la zona aporta novetats de literatura infantil tot presentant els llibres, etc.

A gairebé tots els seminaris la coordinació es fa des dels Centres de Recursos Pedagògics. Un altre punt en comú és el diferent nivell d’experiència per part de les persones encarregades de la biblioteca dels centres.

Les presentacions han estat prou diverses: elaboració de guies de lectura, tertúlies, rutes literàries, el Bibliocabàs, competència informacional, xerrades d’experts, elaboració de jocs a partir dels llibres, poesia, col·laboració amb universitats...
La Teresa Font ens va explicar el que es fa al Seminari de bibliografia infantil i juvenil de Rosa Sensat.

El grup Bibliomèdia també ens vam presentar explicant qui som i què fem, i vàrem convidar a formar part del grup a aquelles persones que no ens coneixien.

Al final de la jornada la Mariona Trabal ens va parlar de La biblioteca escolar avui tot presentant-nos la biblioteca de l’Escola Orlandai des de la seva perspectiva de fomentar el gust per la lectura i l’hàbit lector, així com de promoure l’adquisició de la competència informacional des de la biblioteca.

En definitiva, des de Bibliomèdia, volem felicitar i agrair l'organització de la jornada al seminari Marta Mata, ja que considerem que aquestes trobades són molt positives, sobretot pel fet de conèixer altres iniciatives i maneres de fer... i veure que no estem sols!


7 de febrer de 2015

Els àlbums il·lustrats

Em vaig animar a escriure sobre els àlbums il·lustrats perquè sempre m’han agradat aquest tipus de llibres, considerats pels experts un gènere o una modalitat de lectura, i perquè tinc molt bon record de les estones de biblioteca que organitzàvem a l’escola el Turó del Cargol.

No hi havia dia que, durant l’hora setmanal de biblioteca de totes les classes, des de P3 fins a 6è, no es mostrés o s’expliqués un conte, una història, un llibre. Molts dels llibres triats eren àlbums il·lustrats, que són de molt bon compartir i contenen il·lustracions que atrauen i motiven. Després s’exposaven un temps en un racó de la biblioteca, molt visitat pels nens i nenes, que s’hi acostaven i en comentaven de manera plaent les imatges i les històries. En guardem bon record, ho dic en plural perquè en trobades casuals amb exalumnes, comprovem que aquestes estones formen part dels records escolars que els lectors adults guarden a la memòria.

En els temps que corren

Vivim en una època en què la cultura de la imatge té un paper rellevant. En aquest context, l’àlbum il·lustrat s’està posicionant com un dels pilars de la literatura infantil i juvenil: són llibres objecte d’una gran riquesa creativa, sovint vertaderes mostres d’art, cada cop més valorats pels mediadors de la lectura i la cultura, sobretot per mestres, professors, bibliotecaris, llibreters i famílies, col·lectius que veiem en aquests llibres elements potenciadors de molts bons efectes.

Nosaltres com a entusiastes responsables de biblioteques escolars creiem que els àlbums il·lustrats són peces indispensables en les prestatgeries i els racons d’aquests espais singulars als centres educatius. I parlo de centres educatius en general expressament, perquè els àlbums no només afavoreixen la lectura a infantil i primària, sinó que també agraden als joves i són lectures adequades per a ells. Petits i grans han de trobar durant el seu creixement i formació aquestes obres tan valuoses. Això sí, n’han de tenir a l’abast una bona tria. Com sabem, no tot el que es publica és recomanable, cal posar-los a les mans les recomanacions dels especialistes. Així els diners hauran estat ben invertits.

Millor el com que el què

A vegades ens encaparrem a voler distingir molt acuradament si es tracta d’un àlbum il·lustrat o d’un llibre il·lustrat, i aquest dubte ens crea inseguretat; els experts diuen que no cal afinar tant, la distinció vindrà amb el coneixement i la lectura, si costa de definir o hi ha opinions enfrontades no és important. El que és fonamental és saber que es tracta d’obres que requereixen una atenció especial, que en l’àlbum text i il·lustració formen un tot narratiu, que els dos llenguatges es complementen, que imatge i text formen un producte global, un missatge ric i propi.

Teresa Colomer i Montserrat Fons ho expressen clarament en la presentació de la monografia “Narratives gràfiques” de la revista Articles de Didàctica de la llengua i de la literatura (2010):

“Teresa Duran ens fa veure que, en un temps en què tots els mitjans audiovisuals que ens envolten quotidianament constitueixen una aportació molt rellevant per comprendre el món i els seus fets, els àlbums són una magnífica oportunitat per aprendre a visualitzar d’una manera reflexiva la relació entre significat i significant”.

Els hem d’aconseguir i n’hem de gaudir


Disposar d’aquests llibres a les biblioteques és imprescindible, és obvi que afavoreixen l’hàbit lector, que potencien el gust per la lectura, que faciliten la lectura compartida, però hi ha més motius... Si es troben amb regularitat durant tota l’escolaritat, això dóna més oportunitats a infants i joves d’assolir la capacitat de:
  • Saber llegir en profunditat les imatges. Aprendre a analitzar les il·lustracions ajuda a formar-se i entrenar-se per esdevenir un lector observador i crític. Aquesta darrera és una de les capacitats que actualment cal tenir per ser hàbil socialment, saber destriar i comprendre informacions i coneixements.
  • Veure i comprendre il·lustracions que certament són obres d’art. Els àlbums permeten posar els alumnes en contacte amb la visió estètica del món que, sovint, queda reduïda només a la matèria de plàstica.
  • Compartir amb les famílies llibres que normalment els pares i avis no coneixen. Els infants i joves d’ara són les primeres generacions en el nostre país que poden llegir i mirar àlbums il·lustrats més fàcilment. Tanmateix, avui tota la família en pot gaudir sense haver de fer una despesa econòmica, perquè els troben a la biblioteca del barri i a la de l’escola, dos espais que, així, esdevenen compensadors de desigualtats socials.

Activitats que formen com a persona i estudiant

A les jornades i intercanvis d’experiències tenim l’ocasió de conèixer activitats que es fan a escoles, instituts i biblioteques a l’entorn de l’àlbum. M’agradaria destacar-ne una de molt potent: les converses i els diàlegs. Ofereixen oportunitats magnifiques perquè infants i joves es formin literàriament i estèticament, aprenguin a donar el seu parer, a encetar temes curriculars, socials, personals, etc. i aprofundir-hi, a transmetre el que els agrada, el que senten i, en definitiva, a conèixer-nos tots plegats millor, un camí que afavoreix la comprensió mútua i consolida les relacions humanes.

Ara bé, tinguem en compte que tot àlbum que vulguem recomanar i compartir amb els nostres alumnes l’hem d’ haver llegit i fet nostre abans. No perquè tinguin imatges no cal haver-los llegit abans, ja que són molts els missatges que ens fan arribar mitjançant els paratextos, el text, les il·lustracions, etc. Són tantes les lectures que en podem fer que cal haver-los llegit (i haver-ne gaudit) abans, en una lectura solitària.

Encara més, és necessari saber d’antuvi l’edat a partir de la qual es pot llegir l’obra, perquè recomanar per desconeixement als petits un llibre pensat per als grans té diverses conseqüències no desitjades: passa desapercebut, es fa incomprensible, no se’n fan bones interpretacions i deixarà de llegir-se.

Pensant en els nois i noies d’ESO i Batxillerat, voldria destacar que hi ha instituts que fan lectors i en recuperen recomanant àlbums, còmics i novel·les gràfiques, perquè hi ha títols molt bons que encurioseixen i engresquen a llegir, que brinden noves oportunitats per fomentar la lectura per altres camins.

Sóc del parer que la situació física dels àlbums a la biblioteca ha de ser estratègica i còmoda, cal desar-los i organitzar-los com un gènere a part, atenent la seva entitat i característiques especials. Així no s’encasellen en unes edats determinades. Així mateix, és força important que mestres i professors els tinguin ben “apamats” per oferir-los, compartir-los i recomanar-los als diferents lectors que s’hi apropin.

Poso el punt final amb dues versions animades a internet d’uns àlbums que coneixem i que ens faran somriure i venir idees.

It’s a book de Lane Smith



La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap, de Werner Holzwarth, amb il·lustracions de Wolf Erlbruch



Cecília Lladó Mulet (Programa biblioteca escolar "puntedu". Departament d'Ensenyament - Grup Bibliomèdia)