PER MOLTS ANYS!

Joana Raspall fa 100 anys i des del Projecte Espurna ens conviden a felicitar-la tot dedicant-li 100 poemes escrits per 100 nens i nenes. Per veure'n els detalls, cliqueu aquí.

PROPOSTA DIDÀCTICA (també consultable en format web).

A la biblioteca, pengem quatre cartells per motivar l'alumnat a conèixer Joana Raspall i escriure-li un poema.

CARTELL 1	CARTELL 2
Aquest any 2013, Joana Raspall fa 100 anys. Per això voldríem enviar-li un poema. Després de saber qui és i què escriu Joana Raspall, proveu de fer-li un poema ben bonic! De tots els poemes que escriviu, en seleccionarem un per enviar-li a la Joana. Però abans, ens cal saber qui és Joana Raspall..	Joana Raspall és una escriptora i bibliotecària catalana.  L'any 1932 va fer una campanya per demanar una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat, ciutat on resideix des d'aleshores.  Durant la Guerra Civil treballà de bibliotecària, tot contribuint a salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucció.  I ha escrit molts poemes. N'hauries de llegir algun...
CARTELL 3
L'ASE I EL TRACTOR Havia llaurat amb l'ase fins que va comprar el tractor que feia molta més feina,  i el camp quedava millor. Un dia, a mitja llaurada, el motor es va espatllar,  i va córrer a buscar l'ase  per poder-lo remolcar.  L'ase es va clavar de potes  i no avançava ni un pas.  L'home prou l'escridassava:   —Arri!, que no arrencaràs?—  En rebre xurriacades,  bramà l'ase: —A mi, no!  Mira si amb les garrotades  pots fer caminar el tractor! (De Com el plomissol. Poemes i faules. Barcelona: La Galera, 1998).	LA REL La rel de l'arbre no sap que jo li estimo les branques perquè fan ombra l'estiu i l'hivern, al foc, escalfen; perquè puc collir-hi flors i quan té fruita, menjar-ne. I no li prenc res de franc! Que quan està assedegada i els núvols passen de llarg, sóc l'amic que li dóna aigua. (De Versos amics. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998). DOS CUQUETS  —Amiguet, d'on véns? fas molt mala cara; no m'agrades gens! —Ai, si tu sabessis! M'he vist obligat a marxar de casa... —Doncs, què t'ha passat? —El menjar coïa cosa de no dir: era dins la ceba! Déu meu, quin patir! —Pobre amic! A casa viuràs de primera; vine a menjar amb mi dintre la cirera.  (De Concert de poesia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat: 2004).

CARTELL 4

Ara us toca escriure. A veure quin poema li regalem!

Jordi Badiella (Escola el Cim de Terrassa. Grup Bibliomèdia).