Em vaig animar a escriure sobre els àlbums il·lustrats
perquè sempre m’han agradat aquest tipus de llibres, considerats pels experts
un gènere o una modalitat de lectura, i perquè tinc molt bon record de les
estones de biblioteca que organitzàvem a l’escola el Turó del Cargol.
No hi havia dia que, durant l’hora setmanal de biblioteca
de totes les classes, des de P3 fins a 6è, no es mostrés o s’expliqués un
conte, una història, un llibre. Molts dels llibres triats eren àlbums
il·lustrats, que són de molt bon compartir i contenen il·lustracions que atrauen
i motiven. Després s’exposaven un temps en un racó de la biblioteca, molt visitat
pels nens i nenes, que s’hi acostaven i en comentaven de manera plaent les
imatges i les històries. En guardem bon record, ho dic en plural perquè en
trobades casuals amb exalumnes, comprovem que aquestes estones formen part dels
records escolars que els lectors adults guarden a la memòria.
En
els temps que corren
Vivim en una època en què la cultura de la imatge té un
paper rellevant. En aquest context, l’àlbum il·lustrat s’està posicionant com
un dels pilars de la literatura infantil i juvenil: són llibres objecte d’una
gran riquesa creativa, sovint vertaderes mostres d’art, cada cop més valorats pels
mediadors de la lectura i la cultura, sobretot per mestres, professors, bibliotecaris,
llibreters i famílies, col·lectius que veiem en aquests llibres elements potenciadors
de molts bons efectes.
Nosaltres com a entusiastes responsables de biblioteques
escolars creiem que els àlbums il·lustrats són peces indispensables en les
prestatgeries i els racons d’aquests espais singulars als centres educatius. I
parlo de centres educatius en general expressament, perquè els àlbums no només afavoreixen
la lectura a infantil i primària, sinó que també agraden als joves i són
lectures adequades per a ells. Petits i grans han de trobar durant el seu
creixement i formació aquestes obres tan valuoses. Això sí, n’han de tenir a
l’abast una bona tria. Com sabem, no tot el que es publica és recomanable, cal posar-los
a les mans les recomanacions dels especialistes. Així els diners hauran estat
ben invertits.
Millor
el com que el què
A vegades ens encaparrem a voler distingir molt
acuradament si es tracta d’un àlbum il·lustrat o d’un llibre il·lustrat, i aquest
dubte ens crea inseguretat; els experts diuen que no cal afinar tant, la
distinció vindrà amb el coneixement i la lectura, si costa de definir o hi ha
opinions enfrontades no és important. El que és fonamental és saber que es
tracta d’obres que requereixen una atenció especial, que en l’àlbum text i
il·lustració formen un tot narratiu, que els dos llenguatges es complementen,
que imatge i text formen un producte global, un missatge ric i propi.
Teresa Colomer i Montserrat Fons ho expressen clarament en
la presentació de la monografia “Narratives gràfiques” de la revista Articles de Didàctica de la llengua i de la
literatura (2010):
“Teresa Duran ens fa veure que,
en un temps en què tots els mitjans audiovisuals que ens envolten
quotidianament constitueixen una aportació molt rellevant per comprendre el món
i els seus fets, els àlbums són una magnífica oportunitat per aprendre a
visualitzar d’una manera reflexiva la relació entre significat i significant”.
Els
hem d’aconseguir i n’hem de gaudir
Disposar d’aquests llibres a les biblioteques és
imprescindible, és obvi que afavoreixen l’hàbit lector, que potencien el gust
per la lectura, que faciliten la lectura compartida, però hi ha més motius... Si
es troben amb regularitat durant tota l’escolaritat, això dóna més oportunitats
a infants i joves d’assolir la capacitat de:
- Saber llegir en profunditat les imatges. Aprendre a analitzar les il·lustracions ajuda a formar-se i entrenar-se per esdevenir un lector observador i crític. Aquesta darrera és una de les capacitats que actualment cal tenir per ser hàbil socialment, saber destriar i comprendre informacions i coneixements.
- Veure i comprendre il·lustracions que certament són obres d’art. Els àlbums permeten posar els alumnes en contacte amb la visió estètica del món que, sovint, queda reduïda només a la matèria de plàstica.
- Compartir amb les famílies llibres que normalment els pares i avis no coneixen. Els infants i joves d’ara són les primeres generacions en el nostre país que poden llegir i mirar àlbums il·lustrats més fàcilment. Tanmateix, avui tota la família en pot gaudir sense haver de fer una despesa econòmica, perquè els troben a la biblioteca del barri i a la de l’escola, dos espais que, així, esdevenen compensadors de desigualtats socials.
Activitats
que formen com a persona i estudiant
A les jornades i intercanvis d’experiències tenim l’ocasió
de conèixer activitats que es fan a escoles, instituts i biblioteques a
l’entorn de l’àlbum. M’agradaria destacar-ne una de molt potent: les converses i els diàlegs.
Ofereixen oportunitats magnifiques perquè infants i joves es formin literàriament
i estèticament, aprenguin a donar el seu parer, a encetar temes curriculars, socials,
personals, etc. i aprofundir-hi, a transmetre el que els agrada, el que senten
i, en definitiva, a conèixer-nos tots plegats millor, un camí que afavoreix la
comprensió mútua i consolida les relacions humanes.
Ara bé, tinguem en compte que tot àlbum que vulguem recomanar
i compartir amb els nostres alumnes l’hem d’ haver llegit i fet nostre abans.
No perquè tinguin imatges no cal haver-los llegit abans, ja que són molts els
missatges que ens fan arribar mitjançant els paratextos, el text, les
il·lustracions, etc. Són tantes les lectures que en podem fer que cal haver-los
llegit (i haver-ne gaudit) abans, en una lectura solitària.
Encara més, és necessari saber d’antuvi l’edat a partir de
la qual es pot llegir l’obra, perquè recomanar per desconeixement als petits un
llibre pensat per als grans té diverses conseqüències no desitjades: passa
desapercebut, es fa incomprensible, no se’n fan bones interpretacions i deixarà
de llegir-se.
Pensant en els nois i noies d’ESO i Batxillerat, voldria
destacar que hi ha instituts que fan lectors i en recuperen recomanant àlbums,
còmics i novel·les gràfiques, perquè hi ha títols molt bons que encurioseixen i
engresquen a llegir, que brinden noves oportunitats per fomentar la lectura per
altres camins.
Sóc del parer que la situació física dels àlbums a la biblioteca
ha de ser estratègica i còmoda, cal desar-los i organitzar-los com un gènere a
part, atenent la seva entitat i característiques especials. Així no s’encasellen
en unes edats determinades. Així mateix, és força important que mestres i
professors els tinguin ben “apamats” per oferir-los, compartir-los i
recomanar-los als diferents lectors que s’hi apropin.
Poso el punt final amb dues versions animades a internet
d’uns àlbums que coneixem i que ens faran somriure i venir idees.
It’s a book de Lane Smith
La talpeta que
volia saber qui li havia fet allò al cap, de Werner Holzwarth, amb il·lustracions de Wolf Erlbruch
Cecília Lladó Mulet (Programa biblioteca escolar "puntedu". Departament d'Ensenyament - Grup Bibliomèdia)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada