MUSEU PORTÀTIL DE LLIBRES EMPRESONATS






El curs que ha acabat ens ha deixat una exposició feta a partir d'una webquest que ens ha fet reflexionar sobre la llibertat d’expressió des de la biblioteca.





En la Introducció del treball vam prendre consciència que al món hi ha al voltant de 900 escriptors i escriptores empresonats o perseguits.








La tasca que ens va encarregar la biblioteca de l'escola va ser fer una exposició per sensibilitzar els usuaris que al món molts escriptors i escriptores no tenen llibertat. 
Vam haver de pensar quins objectius perseguiria l’exposició, quins continguts la formarien i com la presentaríem.
Ens va ajudar fer una lectura de Veus silenciades, veus rescatades, un document que recull textos i fotografies sobre escriptors perseguits o empresonats publicat pel Pen català.








 El procés va consistir a formar equips de persones amb el perfil i les responsabilitats següents: lingüista, dissenyador i publicista.
Quan vàrem tenir clar quina seria la funció de cadascú, vam haver de pensar quin tipus d’exposició faríem i quins materials necessitaríem. Per començar, ens va anar bé fer una pluja d’idees. Ens vam inspirar en el dibuix d’Antoni Tàpies que hi ha a la pàgina d'inici de la webquest, tot i que el resultat final no hi tingué res a veure. 












Abans de posar-nos a la feina i mentre aquesta va durar, vam consultar l’apartat d’avaluació per ajustar-la a allò que s’esperava de nosaltres. I, en tot moment, vam haver de tenir present que una exposició té com a finalitat bàsica donar a conèixer d’una manera suggerent un missatge.



 


Quan vam enllestir l’exposició, la vam instal·lar a la biblioteca de l'escola, en un parell de prestatges que vàrem tancar amb llistons per remarcar la idea de l'empresonament d'uns llibres que simbolitzen uns autors que no haurien de ser perseguits o empresonats pel fet d'escriure lliurement.


















Ara, ens preguntem si aquest Museu portàtil de llibres empresonats només l’han de veure els usuaris de la biblioteca de l'escola o bé el podem portar a altres llocs. 
Hem pensat que podria ser una exposició itinerant. Però a qui podem oferir-la?









Jordi Badiella i alumnes de 3r d'ESO de l'Escola el Cim de Terrassa


























Comentaris

  1. M'ha agradat molt aquesta iniciativa. Una experiència molt interessant. Gràcies, Jordi.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada