Una paradoxa de l'ofici d'educar és
que els alumnes avancen més quan marxen sols que quan els intentem d'acompanyar.
Quan hem comprès i acceptat el paper modest que l'educació reserva al mestre, podem utilitzar aquesta estratègia malèvolament: jo dic blanc, l'alumne farà negre; jo dic fes veure que llegeixes, l'alumne no ho farà veure.
Ja fa un temps, amb la Pilar Jarque, biblioteconomista dedicada a la biblioteca escolar, vam idear una fórmula per engrescar els alumnes a la lectura. En dèiem "Què llegeixo" i consistia a convidar-los a presentar un llibre de forma suggestiva. Per fer-ho, els alumnes utilitzaven eines com ara Glogster, Animoto, etc. El resultat va ser l'esperat, i poca cosa més.
Quan hem comprès i acceptat el paper modest que l'educació reserva al mestre, podem utilitzar aquesta estratègia malèvolament: jo dic blanc, l'alumne farà negre; jo dic fes veure que llegeixes, l'alumne no ho farà veure.
Ja fa un temps, amb la Pilar Jarque, biblioteconomista dedicada a la biblioteca escolar, vam idear una fórmula per engrescar els alumnes a la lectura. En dèiem "Què llegeixo" i consistia a convidar-los a presentar un llibre de forma suggestiva. Per fer-ho, els alumnes utilitzaven eines com ara Glogster, Animoto, etc. El resultat va ser l'esperat, i poca cosa més.
En educació, com en tot, quan un
resultat és l'esperat, no cal llançar coets: recollim els estris després de la
feina i cap a casa, que demà serà un altre dia.
Vegeu la proposta i els resultats del
"Què llegeixo" tot clicant els enllaços.
Aquest curs, com tants altres
professors de secundària, vaig oferir un projecte de recerca als alumnes de
quart d'ESO. M'hi vaig esmerçar prou, vaig rumiar un projecte que els pogués
engrescar i els vaig proposar un treball que em semblava que els podria cridar
l'atenció, a ells que aquest enguany viurien diferents intercanvis educatius
amb alumnes europeus. El projecte és titulava "Una llengua d'Europa"
i consistia a cercar allò fonamental dels orígens i l'evolució de la nostra
llengua per poder-ho explicar als alumnes italians i holandesos que ens havien
de visitar o fins als rumanesos que visitaríem. Cap alumne va triar el projecte
que tant m'havia costat de preparar. Podeu fer-hi un cop d'ull tot clicant aquest enllaç
Què va passar, doncs? Afortunadament,
dos alumnes em va preguntar si els voldria tutoritzar un projecte que tenien al
cap. Francament, m'ho van dir perquè havien de trobar un profe que ho fes i la
seva tutora de veritat, la de tot el curs, els havia dit que jo estava lliure.
El cas és que un alumne, l'Albert, em va dir que volia fer un projecte de
recerca sobre booktubers, i l'altre
alumne, l'Àlex, que el volia fer sobre mites relacionats amb el mar. I tots dos
van coincidir a dir-me que ja tenien clar quina informació volien cercar,
recuperar i tractar. Els vaig dir quatre coses que em semblaven el mínim que
l'ètica professional m'obligava a posar damunt la taula, com se sol dir, i ens
vam anar trobant –sense massa entusiasme per part seva, tot sigui dit– al llarg
del procés.
Però què van fer l'Àlex i l'Albert
amb el projecte de recerca? Donar-me peixet.
L'Àlex va adoptar la fórmula del mapa
d'una illa que li havia proposat per presentar els mites relacionats amb el mar.
L'enfocament del seu treball, però, ja el tenia clar: els mites no s'haurien
d'ensenyar, s'han de descobrir. Prou d'arribar-hi per mitjans convencionals, la
tecnologia ens permet d'arribar-hi com veritables aventurers. El que ha fet
l'Àlex és produir un treball didàctic de primera, perfectament exhibible des
dels webs de les biblioteques escolars. Cliqueu aquí per descobrir-ho.
I, pel que fa a l'Albert, quan ja
tenia el treball planificat, vaig suggerir-li que en les conclusions fes alguna
recomanació a les biblioteques –aquests espais dinamitzadors de la lectura per
a tothom llevat dels adolescents– perquè adoptin l'estratègia del booktube per vendre el producte. I
l'Albert ho ha fet, per respecte a la nota final, m'imagino. Però, companys,
bibliotecaris escolars i dels altres, profes de llengua i literatura, finalment
ho he entès: els booktubers viuen la
seva realitat, i no s'hi valen contaminacions. Deixem-los fer. Utilitzar el seu
canal és, de fet, inutilitzar-lo.
I, per si a algú encara li queden
ganes de saber a quines conclusions va arrribar l'Albert, que cliqui aquí. Però sisplau, que no en tregui una idea equivocada. Les
recomanacions que ens fa l'Albert són pura fantasia. Només funcionen en una
dimensió que per respecte a l'adolescència i les seves lleis no hauríem
d'explorar.
Jordi Badiella
Escola El Cim de Terrassa
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada