Jornada Bibliomèdia 11 de març 2017

Accions d’acompanyament en els treballs de recerca

Taller Competència informacional : secundària

El taller tenia com objectiu determinar accions concretes d’acompanyament en tot el procés que requereix la realització d’un treball d’investigació, a partir de detectar les necessitats i dificultats que tenen els nostres alumnes. Quan parlem d’acompanyament ens referim a un concepte integral on l’alumne està en el centre i que es concreta en diferents tipus d’accions que poden ser d’orientació, formatives, motivacionals.…

Per tant la finalitat d’aquest taller era poder adquirir idees i recursos per elaborar com a centre un PLA d’acompanyament a la recerca.  Cada centre és diferent i el marge d’acció de la biblioteca també. Però si disposem d’un mapa global de les accions que són necessàries com a centre, podrem donar contingut a la funció formativa i de suport curricular  que hauria de tenir la biblioteca escolar en els centres educatius de secundària.  Estem parlant d’una planificació ideal que s’ha d’adaptar a cada realitat de centre. 

Per realitzar el taller varem utilitzar una metodologia més relacionada amb l’anàlisi de processos que amb l’educació o la biblioteconomia. Ens vam inspirar en la dinàmica “Draw how to make toast” de Tom Wujec (https://www.drawtoast.com/). Aquesta metodologia analitza un procés complexa fent servir eines de Storytelling i Visual thinking, mitjançant l’ajuda d’una graella que desgrana el procés en agents que intervenen (eix vertical) i temporització (eix horitzontal).

En els agents podem veure que el primer són les necessitats de l’alumne. Per tant la nostra primera feina al començar a fer la dinàmica és detectar quines necessitats té l’alumne quan afronta un procés de recerca. Això dóna resposta  a la necessitat de posar l’alumne al centre del procés d’aprenentatge. Això ho vam plantejar amb l’objectiu de canviar el punt de vista de «què pot oferir la biblioteca», al de «què necessita l’alumne que la biblioteca li pugui oferir». Les següents graelles verticals corresponen a les accions que fa el «centre o claustre», el «tutor o professor» i la «biblioteca». L’eix que representa la temporització està dividit en cinc fases: la prèvia a l’inici del treball, durant l’el·laboració de la cerca (fase inicial, fase de cerca, fase d’elaboració) i la fase posterior a la realització de la tasca.

En referència als participants cal dir que presentaven perfils molt diversos de manera que es van formar grups amb punts de vista molt variats. Grups únicament de professors o únicament de bibliotecaris, d’escoles o instituts petits o rurals, nouvinguts al món de les biblioteques escolars, etc. Aquesta barreja ens ha permès aglutinar punts de vista diferents sobre aquest procés d’acompanyament i  que queda reflectit en les graelles.

                                             

Des de la coordinació del taller hem elaborat una graella síntesi del treball realitzat pels grups, cercant la coherència i pensant que aquest document pugui ser útil com a proposta concreta de PLA d’acompanyament a la recerca en un centre de secundària. Podeu accedir-hi en aquest enllaç:

Graella d'accions d'acompanyament

Com a primera conclusió podem veure que existeix certa dificultat en connectar, detectar i reconèixer les necessitats dels alumnes, en el sentit que es confonen aquestes necessitats amb  les tasques que els alumnes han de realitzar  (el que l’alumne ha de fer).  Les necessitats personals sorgeixen de detectar mancances i dificultats per afrontar aquestes tasques.

És molt important la coordinació de centre tan abans de començar la tasca de recerca, com desprès de que l’alumne l’hagi acabada. És a dir ampliar el concepte de la feina de recerca únicament a un procés avaluable, si no a una experiència vital i competencial de l’alumne que ha de ser tinguda en compte i cuidada abans i desprès.

El punt anterior seria igualment extensible a la biblioteca. Fins ara pensàvem que el paper de la biblioteca en els processos de recerca, s’acotava exclusivament a la fase de recerca o a donar eines perquè els alumnes puguin realitzar la recerca a les seves tasques docents. Amb aquesta dinàmica veiem que la biblioteca ha de participar en la planificació de les activitats pedagògiques de recerca, tenir una comunicació constant amb els alumnes i el professorat durant tot el procés, tallers relacionats amb la cerca, l’avaluació d'informació, les eines digitals, la redacció de bibliografia, l’exposició oral,  o promoure el fons (físic i digital) de treballs de recerca entre d’altres. 

Molts grups van formular necessitats emocionals de l’alumne com sentir-se motivat, segur, o la necessitat de sentir que confia en el tutor. El tutor és el principal responsable i el que té més pes en l'acompanyament d’aquests processos, i ha de comptar amb el responsable de la biblioteca com el seu aliat,  i a qui pot delegar tasques, tutories, tallers, formació, elaboració de recursos, etc.  En aquest sentit és molt important que aquesta persona  pugui conèixer bé l’estructura interna del centre i la planificació pedagògica del centre, per veure què pot fer, quan, on i com. O dit d’una altra forma conèixer quines són les necessitats no cobertes pel centre o tutor i donar-hi eines, recursos i solucions.