El Grup Bibliomèdia m’ha demanat una presentació per a aquesta entrevista. De mica en mica, amb les respostes he anat construint una narració (deu ser cosa de la gent gran!). Aquí la teniu:
Em dic Assumpció Lisson i estic jubilada. Feia de bibliotecària a L’Institut-Escola Costa i Llobera. Podeu conèixer el seu projecte de lectura i la seva biblioteca a
http://www.costaillobera.org/
Em dic Assumpció Lisson i estic jubilada. Feia de bibliotecària a L’Institut-Escola Costa i Llobera. Podeu conèixer el seu projecte de lectura i la seva biblioteca a
http://www.costaillobera.org/
Quins eren els motius per crear una biblioteca?
Quan vaig acabar la carrera de Geografia i Història (1955) em van oferir fer de bibliotecària al Cercle Artístic de Barcelona. Allà vaig reorganitzar durant dos anys la biblioteca, amb la col·laboració de la bibliotecària de l’Ateneu Barcelonés, amiga meva.
Més tard, en començar amb un grup de professors una nova escola (1958), vaig voler crear la biblioteca com l’havia vist a l’Escola del Mar de la “Rosaleda de Montjuic”.
Com treballàvem i treballem en equip (encara m’hi sento), la lectura va ser una proposta que travessava el currículum escolar: la tria de llibres de lectura i de coneixements per a tots els cursos, la cerca de llibres en català a les llibreries de vell (eren els anys 60), la confecció d’antologies manuals amb breus texos en català o en castellà dels millors autors per llegir als nois...
Calia mantenir alhora un esforç continuat per la catalogació de llibres: primer manualment, després el trasllat a l’ePèrgam i més tard a l’Absys; així com també per la creació i catalogació de fitxers d’imatges impreses, després de diapositives, vídeos, CDs i DVDs, on comptàvem amb l’ajut de mestres i familiars dels alumnes. Aquesta última era una feina extensa i tan necessària com la dels llibres.
Quan es realitza el préstec setmanal a totes les classes hi ha un contacte personal que et porta al coneixement dels nois i noies. A l’inici de curs, les proves de lectura (velocitat i comprensió) ens permeten saber què podem oferir a cada un d’ells.
Les biblioteques de classe, renovades cada trimestre, amplien el contacte amb els llibres. Per a tot el currículum s’utilitzen llibres de coneixements de la biblioteca. La relació de llibres/lectors és de més d’una trentena.
Tot amb la finalitat de apassionar-los per la lectura de qualitat.
Recordo que la col·laboració amb altres persones i escoles ens ajudava: la participació amb Andreu Dòria (1963) en la seva editorial; l’edició de llibres de text amb en Joan Casals (als anys 80); el vocabulari mínim que feia la Marta Mata, les primeres escoles d’estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat; quan ens agrupàvem amb altres escoles per seleccionar llibres, (d’aquí va sortir el Quins llibres..?); quan a través de la Fundació Propedagògic cercàvem un programa per a totes les biblioteques escolars fins que vam promoure, prop de la Generalitat, l’ ePèrgam (1992); la col·laboració amb el Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes, amb Bibliomèdia...
Ens agrupàvem per treballar per l’educació. Com ara cal agrupar-se pel futur de les biblioteques escolars.
Penso..., com vaig arribar a la lectura?
Em recordo de moltes i concretes maneres d’arribar a la lectura: Quan acabada la guerra i, com quasi no sabia llegir, a una noia que ens cuidava (una gallega que portava a tot arreu una maleta plena de llibres) li demanava que m’expliqués contes. D’ella recordo “El agua de la vida”... jo volia ser el príncep i també la coloma del conte.
A casa, amb la meva àvia, llegíem tots després de sopar al voltant de la taula. Hi havia dificultats per trobar llibres per a una nena de vuit anys, però a la col·lecció Araluce vaig llegir La Cabaña del tío Tom, i van ser moltes les meves llàgrimes...! A l’estiu, a la verduleria del costat de casa, vaig descobrir El Patufet relligat, per a mi inaccessible (quasi no entenia el català), però el que em plaïen eren les il·lustracions que em comentava la nena de la botiga, la meva amiga.
Més tard, la mestra de l’Escola del Mar que m’ajudava amb els deures escolars (fèiem llatí amb deu anys...) m’explicava contes i em regalava llibres (El viaje de Nils Holgerson a través de Suecia de Selma Lagerloff va ser el meu primer llibre llarg, ja als dotze). De l’educació a les monges he d’agrair la lectura d’una de les narracions més antigues que he llegit, La Biblia.
La lectura és ara per a mi un plaer que em permet escoltar a qui vull i quan vull, i compartir-ho. M’agrada llegir sense pressa, triar l’espai on fer-ho, poder rellegir, parlar dels llibres amb altres persones que els han llegit. M’agraden tant els llibres que es consideren per a adults com molts dels que s’editen per a infants i joves.
Són moltes les maneres d’arribar a la Lectura, quan per a tu és un plaer ho fas arribar als altres.
Què és el que t'agrada més de llegir?
Per a la meva lectura personal trio sobretot llibres per la qualitat del llenguatge i la presentació editorial. Per això desconfio de les traduccions i la lectura electrònica. Acabo de llegir Patria de Fernando Aramburu, i estic llegint América de Manuel Vilas i El Setè àngel de David Cirici; consulto 20 novelas del siglo XX: La condición humana en la mejor literatura del siglo, de Mariano Royo.
Per a infants acabo de llegir: L’aprenent de bruixa: Arianwyn, de James Nicol i El fuego verde, de Verónica Murguia.
Segurament és molt difícil...però quins 5 llibres o autors i il·lustradors de literatura infantil creus són imprescindibles en una bona biblioteca infantil i per què?
Difícil i poc útil. El que és important és que el responsable de la biblioteca estigui al dia i s’assessori d’un grup especialitzat o de revistes: Fundación Germàn Sanchez Ruipèrez, Faristol, El Garbell, Quins llibres?, Peonza,…
Quines diries són les preferències literàries dels infants?
Depenen de la família i l’escola, que aporten les condicions i els materials on triar. Els infants que escolten contes de petits s’obren al món del que és meravellós, i a l’humor, i necessiten continuar rebent aquesta influència a través de la lectura. Després, a l’adolescència seran els companys els que marcaran la pauta. La influència mediàtica és forta, però esporàdica.
Quin paper té o pot tenir la biblioteca escolar en la formació dels infants?
L’escola no pot renunciar a una nova biblioteca escolar que li aporti espai, tranquil·litat, continuïtat, materials triats i variats (nous i vells), assessorament, conversa entre els lectors sobre lectures, participació en la revista escolar, llibres i màquines que resolen preguntes i amplien coneixements. Però la lectura és responsabilitat de tot l’equip escolar.
La Cultura, amb la Lectura de qualitat, pot aconseguir enfortir a les persones i obrir-los nous camins davant de la freqüent superficialitat del món virtual i la dificultat de trobar la feina que desitgen.
Quins elements fan atractiu un llibre infantil?
Qualitat del llenguatge i la il·lustració; atendre la imaginació i els sentiments; l’adequació a les possibilitats lectores dels infants i joves (presentació, lletra, extensió) i els seus interessos.
Quines són per tu les claus per motivar a la lectura?
Conèixer el lector per poder dialogar amb ell, conèixer la literatura de qualitat (sobretot dels llibres d’infants i joves), trobar un espai, un temps adequat, i continuïtat.
Quin és el projecte o tasca més important que tens ara entre mans?
La participació en el grup de lectura Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil i el Quins llibres?; la participació en el grup El punt de lectura i la confecció del seu bloc; la participació en la millora de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
(I nedar cada setmana una estona i, quan fa bo, al mar).
Podeu trobar part de les meves dèries:
L’ePèrgam i el Quins llibres...? a
i El punt de lectura a
i dintre d’aquest últim bloc trobareu idees sobre emocions i més de trenta llibres comentats per apropar-los als nois i noies, els contes i les imatges:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada