CONTRIBUIR A LA REFLEXIÓ

Abans de tancar el curs definitivament i temperada la reacció a la notícia difosa en mitjans de comunicació importants del país sobre l'esporgada realitzada en la biblioteca escolar d'infantil de l'escola Tàber, les sotasignats, membres de l'equip de coordinació de Bibliomèdia, volem exposar un seguit de reflexions que tant la notícia com la lectura de diferents articles i documents al respecte ens ha suggerit. 

Tenim la impressió que no s'ha llegit el projecte de l'escola d'una manera literal  sinó que se n'ha fet, en alguns casos, una lectura totalment descontextualitzada.

Amb aquestes reflexions volem aportar modestament alguns elements de context.

1. Constatem que les escoles es defineixen de manera diversa en projectes educatius que incorporen interessos, sensibilitats i opinions pròpies de cada comunitat educativa.
Els centres educatius es regeixen pel principi d'autonomia i els seus projectes s'aproven en el consell escolar on hi són representats els diferents agents de l'escola. Escoles i instituts compten també amb professionals experts que apliquen els seus coneixements amb coherència vinculant-los alhora als seus projectes. Des de fa molts anys al seu entorn hi ha tota una xarxa d'experts en moltes disciplines: la literatura infantil i juvenil no n'és una excepció. 

2. L'esporgada realitzada a l'escola Tàber en la biblioteca d'infantil per la comissió de biblioteca forma part del projecte d'escola "Biblioteca i gènere". Es fonamenta en els estudis de psicologia evolutiva segons la qual és en el període de 2 a 7 anys que l'infant desenvolupa el que s'anomena esquemes de gènere.
Els esquemes de gènere són els coneixements, inclosos els estereotips, relatius a les conductes i actituds apropiades per cadascun dels sexes. Els continguts d'aquesta disciplina es troben en la formació bàsica dels mestres d'aquest país des de fa dècades.

3. Ens adonem que vivim en una societat en què tot i que l'educació reglada està garantida universalment, hi ha valors fonamentals per a la convivència cívica com el respecte, la tolerància, la igualtat entre sexes , ètnies, classes socials... que lluny d'estar consolidats i generalitzats semblen ser cada dia més rars de veure. Observem amb preocupació un procés de "legitimació" de la violència envers tot allò que és diferent. Creiem que en aquest procés no només intervé la lectura literària en paper dels clàssics i no clàssics sinó que també hi intervé, en una gran proporció, la lectura en pantalla. 

Aquesta sol ser una lectura descontrolada (normalment no hi ha mediació familiar ni institucional) que arriba on no arriba la mediació dels professionals de l'educació i/o la biblioteconomia.
Sovint irromp en les cases, en la intimitat de les habitacions sense que ningú en l'àmbit professional o institucional qüestioni la necessitat d'esporgar els continguts dels relats que trobem en les pantalles. No sembla haver-hi dubtes sobre la seva qualitat literària i formativa.
Es podria concloure doncs, que si no cal filtrar els continguts és, que tota lectura que arriba per la pantalla als nostres infants té garantia de model i referent d'un món millor? Un món més respectuós, tolerant, amorós i solidari?

4. Coincidim amb veus expertes en què no se sap el que un infant interpreta d'una lectura. Però amb ulls de mestre ens sembla lògic pensar que no és la que podem fer els adults sigui quina sigui la nostra interpretació. La lectura crítica de la mà d'un adult és una pràctica altament recomanable, tant a la biblioteca com a l'aula, però també és una realitat que en les escoles es vetlla per oferir als infants espais de llibertat i a la biblioteca escolar també. Oferint estones de lectura lliure que passen observant i començant a llegir llibres que ells mateixos han triat i que formen part del seu itinerari lector, formatiu i vital en definitiva. És per això que cal tenir un fons acurat des del màxim de punts de vista possibles.

5. Existeixen documents institucionals que estableixen criteris d'esporgada.
El del Departament d'Educació fou escrit per mestres i bibliotecàries. En una ràpida lectura veiem que és la comissió de biblioteca l'agent responsable de dur a terme la tria. També entre els criteris que estableix, hi trobem el d'Interès segons el qual "la col·lecció ha de satisfer les necessitats de formació, informació i lleure de tota la comunitat educativa, en especial l'alumnat."
També la Facultat de Biblioteconomia i Documentació , difon un seguit de criteris i en destaquem alguns com el criteri de Redundància que diu "Tant des del punt de vista intel·lectual (presència en altres obres de la mateixa informació com, per exemple, les diferents edicions d'un mateix document o documents amb continguts molt similars) com des del material (tenim dos exemplars de la mateixa obra). Aquesta redundància acostuma a ser un bon criteri per fer una primera fase d'esporgada, tot i que se soluciona de diferent manera en cada centre."
Més avall trobem els criteris Educatius que "...sovint justifiquen l'existència d'una sèrie de documents que surten poc o gens, però que són considerats clàssics o essencials en qualsevol col·lecció que vulgui tenir una mínima qualitat ... Caldrà, doncs, al marge de dades estrictament quantitatives, valorar la nostra col·lecció tenint en compte la formació, l'educació, l'aprenentatge i la millora personal i intel·lectual dels nostres usuaris."
Finalment es parla de criteris Ètics que es defineixen de la següent manera: "...l'esporgada no ha de servir d'excusa per donar de baixa documents controvertits o que han estat qüestionats per certs col·lectius. Cal que garantim la llibertat intel·lectual dels nostres usuaris. Aquest criteri és vàlid per a qualsevol biblioteca. Tots els temes, però especialment els polèmics, han de poder-se presentar de la manera més contrastada possible i cal donar cabuda a una panoràmica equilibrada..." 
Respecte a aquest darrer criteri, voldríem destacar que la modelització de gènere més que una temàtica considerem que sol ser un element constituent de molts relats.
Ens sembla ètic vetllar per l'equilibri entre els estereotips tradicionals de gènere amb un biaix clarament a la baixa per a les dones i els més actuals i igualitaris.

6. El debat també ha passat per reflexionar sobre el poder que tenen les paraules. Hem de diferenciar entre selecció (bona premsa) i censura (mala premsa) d'un fons.
Quan s'està seleccionant i quan s'està censurant? Pot ser que la selecció impliqui censura? Que la censura impliqui selecció?. 

Cecília Lladó, Eva Morell, Mònica Ricart i Assumpció Vila