21 de juny de 2017

Entrevista amb Lola Casas

Foto: May Zircus
Jo sóc la Lola Casas, una mestra que juga amb les paraules i fa una mica de poesia.
Trobo inspiració en les coses de cada dia. No és un tòpic. Poemes amb una taula i una cadira
Encara m’emociona un matí quan surt el sol, l’herba rosada, un nen que riu i el pa amb tomàquet
Estic molt orgullosa de tenir la capacitat de treballar i de conectar amb els nanos. Mantenir una tertulia de Joves lectors que van creixen amb mi, tertúlia que encara continua. No demanem res, per això venen, no hi ha exigència i es crea un diàleg molt interessant i amè.
En Tonucci, a Mallorca, fa molts anys va dir: Recomiendo leer en voz alta a los niños, para esta tarea deben escoger libros importantes, no se preocupen, los niños son inteligentes y los van a entender. Des d'aleshores ho he anat fent, per a mi és com una teràpia.


Què és per tu la lectura?
Un espai de llibertat i de tranquil·litat. Un moment que és molt personal i intransferible. Fent de mestra o escrivint i llegint pels altres també és una manera d’estar per tu, un bàlsam.
Segurament és molt difícil...però quins 5 llibres o autors i il·lustradors de literatura infantil creus que són imprescindibles en una bona biblioteca infantil.
D’autors destaco: Roald Dahl, Astrid Lindgren, Gerald Durrell. D’aquí, en Miquel Rayó és meravellós i en Sebastià Sorribes.
D’il·lustradors: Quentin Blake, Gusti, Jean-Jacques Sempè, Lisbeth Zwerger, Mercè Galí i Cristina Dos Santos.
De títols: “El gran amic gegant”, “ El jardí secret”, “L’illa del tresor”, “L’evolució
de la Calpurnia Tate”, “Iosa i les grues” de Miquel Rayó, "Pipicalzaslargas”, “La meva família i altres animals”, “La cinquena gràcia de Collpelat” (Cal dir que és molt senzill, però els agrada molt), “Un latido a la vez” de Sharon  Creech, és una meravella, per treure’s el barret.

Quines diries són les preferències literàries dels infants?
Actualment els nens estan molt desemparats amb la lectura. Els mestres tenen molta feina i es pensen que amb un mateix llibre per tothom ja n’hi ha prou. Si tinguéssim més temps dedicat al fet de llegir com fèiem abans, per parlar, compartir, seria diferent. Avui en dia hi ha un excés de “sagas”.
Has de donar oportunitat per triar, estona per buscar, provar, parlar, orientar-los. Ells busquen un llibre que els enganxi, que sigui divertit, que tingui emoció.
Si es malegen massa acaben anant a buscar llibres iguals...

Quin paper té o pot tenir la biblioteca escolar en la formació dels infants?
La biblioteca escolar s’ha de complementar amb la biblioteca d’aula. La biblioteca l’ha de portar un mestre-bibliotecari (tècnic) i compartir el pes de la lectura amb el tutor. La biblioteca escolar és la mare de les biblioteques d’aula, és el centre de recursos de l’escola. Si existeix (la biblioteca), si hi ha una persona que s’hi dediqui, amb temps, si el centre dona importància al fet lector... però és el tutor qui ha de vetllar per la lectura dels seus nens i nenes, el mestre-bibliotecari no pot suplir la seva feina: ha de ser una feina d’equip.

Quins elements fan un llibre atractiu?
En general que atrapi, que tingui els marges adequats, la lletra que s’entengui, bones  il·lustracions: que l’edició atrapi, que estigui ben editat, ben escrit. Està molt bé que es pugui trobar una estona perquè el nen pugui parlar amb el mestra d’aquests aspectes, ha d’haver-hi un canal, el mestre, el bibliotecari, el nen s’ha d’educar amb aquest diàleg.

Quines són per tu les claus per motivar a la lectura
És molt important que estigui ben valorada dins l’escola, que els nens parlin de llibres com un fet normal. Els mestres han de llegir llibres infantils i juvenils, han d’estar al dia. Els nens han de notar que el mestre l’ha llegit. Cal anar amb compte amb les lectures obligatòries. El tutor ha d’acostar el llibre als nens.
Fomentar la biblioteca personal, defugir una mica dels llibres massa socialitzats. A l’escola fèiem comprar a cada nen dos llibres, es repartien i després se’ls enduien per tenir a casa.
Està bé socialitzar els llibres de text, però els nens i nenes també haurien de comprar per ells.
Triar amb llibertat.
Fomentar la lectura en veu alta del mestre.
Fer tertúlies literàries a l‘aula, donar espai per poder-ho fer. Relacionar la lectura amb la música i el cinema.
Acordar entre alumnes i mestres quan deixarem un llibre si no ens agrada, per exemple si és un llibre gruixut a la pàgina 25, si és més curt a la 10; quants en llegirem cada any més o menys...
Cal tenir en compte que els nens es comprometen, no enganyen, es recomanen entre ells, el mestre pot anar aportant les novetats i la lectura flueix, es transforma en una cosa normal. Rellegint, buscant diferents versions, obres traduïdes, la lectura s’enriqueix molt.

Quin és el projecte o tasca més important que tens ara entre mans?
Anar per les escoles i biblioteques de Catalunya, intentar treure la poesia al carrer.
Crear, animar les botigues a que regalin poemes als clients, que una floristeria en regali un amb la flor o la planta, que en una llibreria-cafeteria n’hi hagi de penjats per tot arreu. Per exemple a Solsona hem fet que el dia de la poesia estigui present a 95 comerços. La poesia costa, però li hem de treure la pols.



El meu consell és... que la gent sigui una mica revolucionaria, estem una mica adormits. Els mestres ens queixem molt, però no acabem de picar sobre la taula i dir: “S’ha acabat!”

Pots trobar més coses sobre mi al... meu web on vaig explicant tot el que faig!



14 de juny de 2017

RECOMANACIONS D'ESTIU



A les acaballes del curs, i començant a rebre les vostres guies de lectura, us referenciem els enllaços i també els dels principals webs personals i d'entitats on fan tria i recomanacions per unes bones lectures. 

Desitgem que us sigui d'utilitat i anirem afegint les que ens feu arribar.


Lectures per a l'estiu. Escola Cossetània. Vilanova i la Geltrú. 

Guia de lectura estiu 2017. Seminari de biblioteques escolars del Garraf.

Grup d'Animació a la Lectura. Escola Pia Catalunya.

Estiu 2017Escola Mas i Perera (Vilafranca del Penedès)


Publicat el 2013 al blog de la  Biblioteca escolar Tivissa


Bib Botó. Grup de treball de Biblioteques Infantils i Juvenils.

El Garbell 11. Darrer butlletí de la tria Quins llibres? de l'Associació de mestres Rosa Sensat.

Els llibres tranquils. Blog de ressenyes d'en Pep Molist.

Faristol. Critiques literàries.


La invitació a la lectura. Blog de Jaume Centelles.

Llibres al replà. Blog amb ressenyes bibliogràfiques

Llibreria Al·lots. Ressenyes de llibres infantils i juvenils

Quatre petites cantonades. Blog d'Encarna Isanda.


Bon estiu!!





2 de juny de 2017

ELS CROMOCONTES

Són diversos els estudis que afirmen que viure en un entorn lector i conviure amb el llibre fa lectors més intensius i més eficaços.

Ja fa anys que des de la  Biblioteca SERBILL  de l’escola Santa Susanna de Santa Susanna (Maresme) es treballa per garantir que tots els alumnes creixin en un entorn de llibres i de lectura.



Som conscients que l’escola continua essent l’única institució que pot fer accessible l’ús habitual de la lectura a un públic socioculturalment divers.

A la nostra escola els alumnes estan disposats a gaudir amb tot allò que se’ls ofereix. En aquest cas es tracta que se sentin part d’una classe que llegeix.
Entenem que els llibres han de moure’s i han de ser vius en la vida de l’infant.

Entre les moltes activitats que es poden dur a terme des de la biblioteca escolar, a continuació us detallem un exemple que la nostra escola ha adaptat.

Un nou projecte per fomentar la lectura són Els Cromocontes. Val a dir, que la idea és extreta de la pàgina La invitació a la lectura d'en Jaume Centelles.

En Serbill ens ajuda a explicar contes
En aquesta ocasió dirigim aquesta estratègia o activitat per promoure la lectura, als més petitons, nens de 3 a 7 anys (Infantil i Cicle Inicial), edat en què és imprescindible la creació i introducció d’hàbits, i si entre els hàbits que inculquem als nens hi ha l’hàbit lector, probablement haurem aconseguit un futur lector.


Cada setmana els alumnes d'infantil i de cicle inicial (mig grup) vénen a la biblioteca de l’escola. La bibliotecària llegeix en veu alta un llibre triat perquè els alumnes tinguin un model de lectura en veu alta. Posant èmfasi en l’entonació i les pauses. Els expliquem el conte amb el suport d’imatges o objectes relacionats. La lectura la realitzem en semicercle sobre uns petits coixinets.
En acabar la sessió els donem un cromo, una imatge de la coberta del conte que hem explicat, perquè l’enganxin al seu quadernet de CROMOCONTES, amb la intenció d’anar recordant les històries viscudes amb el suport de la imatge. I tenir un itinerari lector de les diferents sessions a la biblioteca.


El Cromocontes es reparteix en començar el trimestre. Quan el tenen ple se l’enduen a casa per ensenyar els llibres que hem explicat a la biblioteca de l’escola alhora que fa de lligam intel·lectual i afectiu entre la biblioteca i la família. Fent participar les persones de l‘entorn en allò que passa a la biblioteca. Les famílies són destinatàries de les activitats de dinamització que es fan a la biblioteca de l’escola. Alhora que formen part indirectament d’aquesta activitat, que té per objectiu el foment de l’hàbit lector.

És imprescindible que els alumnes parlin de les seves lectures, han d’aprendre a explicar el que han escoltat o llegit i a valorar-ho. Compartir lectures beneficia qui explica i qui escolta, perquè millora la comprensió lectora de l’un i de l’altre.

De Cromocontes, en tenim dos models:

Un per Infantil, on l’alumne enganxa el cromo de la coberta del llibre que hem explicat i, en fa la seva valoració personal que consisteix en enganxar un gomet verd si el conte li ha agradat i un gomet vermell si no li ha agradat.


I l’altre model és pels alumnes de Cicle inicial. També enganxen el cromo del conte que s’ha explicat al grup. I a continuació completen les dades bàsiques  del llibre. És a dir, el títol, l’autor/a, l’il·lustrador/a, l’editorial i finalment  escriuen la seva breu valoració personal (tres adjectius).




Anna Barrera Puig
Escola Santa Susanna








29 de maig de 2017

Propostes Interessants

Us apleguem propostes diverses d‘activitats al voltant de la literatura, la lectura i la biblioteca que tenen lloc per tot el país.


https://www.uvic.cat/formacio-continua/ca/universitat-estiu/escola-destiu-de-literatura-infantil-i-juvenil-jornades-internacionals-sobre




També ens sembla molt interessant la iniciativa que celebra la seva 13a. edició. Ens referim al festival de narracio i tradicio oral, Festival en Veu Alta.


http://enveualta.com/




En la 52a edició de l'Escola d'Estiu de l'Associació de Mestres Rosa Sensat trobem diversos cursos de l'Àmbit de Lectura i Biblioteca Escolar:
  • Amb quins llibres...? Per a qui...? Per a què...? O com fer el cim de piràmides, plans i projectes lectors a càrrec d'Amàlia Ramoneda.
  • Contes, llibres i oralitat a càrrec de Roser Ros i Magalí Homs.
  • Aprendre a llegir i a escriure a càrrec de l'equip de formadors de l'ICE de la UAB "Llegir i escriure".
  •  Pis-Pissiganya, poesia per viure dins i fora de l’aula a càrrec de Martina Escoda i Andreu Galan.
  •  Llegim àlbums sense paraules: zooms, circulars, metamorfosis i àlbums corals a càrrec d'Emma Bosch.

http://www2.rosasensat.org/pagina/52a-escola-estiu




Curs La biblioteca infantil, una casa feta de paraules... i imatges! Eines per introduir la literatura a les aules d’educació infantil a càrrec d'Anna Juan, membre del grup GRETEL de la UAB.

http://www.blanquerna.edu/ca/fpcee/masters-i-estudis-de-postgrau/escola-d-estiu/cursos-educacio-infantil/032-la-biblioteca-infantil-una-casa-feta-de-paraules-i-imatges-eines-introduir-la-literatura-a-les-aules-d-educacio-infantil


L'Associació de Mestres Alexandre Galí del Vallès Occidental aglutina 3 cursos al voltant de la literatura i la biblioteca:
  • Tot fent un tomb per la literatura infantil. Actualitzem el fons de la Biblioteca Escolar a càrrec de Montse Marcet i Carme Pomareda.
  • Fes gaudir de la Biblioteca Escolar. Presentació d’experiències. Coordina Mercè Carner.
  • Us agraden els contes? Un món màgic ple de paraules. A càrrec de Roser Fité.
     
http://www.amgali.cat/?page_id=840


13 de maig de 2017

Entrevista amb Assumpció Lisson

 Dibuix realitzat per Tasio de 4 anys



El Grup Bibliomèdia m’ha demanat una presentació per a aquesta entrevista. De mica en mica, amb les respostes he anat construint una narració (deu ser cosa de la gent gran!). Aquí la teniu:

Em dic Assumpció Lisson i estic jubilada. Feia de bibliotecària a L’Institut-Escola Costa i Llobera. Podeu conèixer  el seu projecte de lectura i la seva biblioteca a http://www.costaillobera.org/

Quins eren els motius per crear una biblioteca? 

Quan vaig acabar la carrera de Geografia i Història (1955) em van oferir fer de bibliotecària al Cercle Artístic de Barcelona. Allà vaig reorganitzar durant dos anys la biblioteca, amb la col·laboració de la bibliotecària de l’Ateneu Barcelonés, amiga meva.

Més tard, en començar amb un grup de professors una nova escola (1958), vaig voler crear la biblioteca com l’havia vist a l’Escola del Mar de la “Rosaleda de Montjuic”. 

Com treballàvem i treballem en equip (encara m’hi sento), la lectura va ser una proposta que travessava el currículum escolar: la tria de llibres de lectura i de coneixements per a tots els cursos, la cerca de llibres en català a les llibreries de vell (eren els anys 60), la confecció d’antologies manuals amb breus texos en català o en castellà dels millors autors per llegir als nois... 
Calia mantenir alhora un esforç continuat per la catalogació de llibres: primer manualment, després el trasllat a l’ePèrgam i més tard a l’Absys; així com també per la creació i catalogació de fitxers d’imatges impreses, després de diapositives, vídeos,  CDs i DVDs, on comptàvem amb l’ajut de mestres i familiars dels alumnes. Aquesta última era una feina extensa i tan necessària com la dels llibres.

Quan es realitza el préstec setmanal a totes les classes hi ha un contacte personal que et porta al coneixement dels nois i noies. A l’inici de curs, les proves de lectura (velocitat i comprensió) ens permeten saber què podem oferir a cada un d’ells.
Les biblioteques de classe, renovades cada trimestre, amplien el contacte amb els llibres. Per a tot el currículum s’utilitzen llibres de coneixements de la biblioteca. La relació de llibres/lectors és de més d’una trentena.
Tot amb la finalitat  de apassionar-los per la lectura de qualitat.

Recordo que la col·laboració amb altres persones i escoles ens ajudava:  la participació amb Andreu Dòria (1963) en la seva editorial; l’edició de llibres de text amb en Joan Casals (als anys 80); el vocabulari mínim que feia la Marta Mata, les primeres escoles d’estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat; quan ens agrupàvem amb altres escoles per seleccionar llibres, (d’aquí va sortir el Quins llibres..?); quan a través de la Fundació Propedagògic cercàvem un programa per a totes les biblioteques escolars fins que vam promoure, prop de la Generalitat, l’ ePèrgam (1992); la col·laboració amb el Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes, amb Bibliomèdia...

Ens agrupàvem per treballar per l’educació. Com ara cal agrupar-se pel futur de les biblioteques escolars.

Penso..., com vaig arribar a la lectura? 

Em recordo de moltes i concretes maneres d’arribar a la lectura: Quan acabada la guerra i, com quasi no sabia llegir, a una noia que ens cuidava (una gallega que portava a tot arreu una maleta plena de llibres) li demanava que m’expliqués contes. D’ella recordo “El agua de la vida”... jo volia ser el príncep i també la coloma del conte.
A casa, amb la meva àvia, llegíem tots després de sopar al voltant de la taula.  Hi havia dificultats per trobar llibres per a una nena de vuit anys, però a la col·lecció Araluce  vaig llegir La Cabaña del tío Tom, i van ser moltes les meves llàgrimes...! A l’estiu, a la verduleria del costat de casa, vaig descobrir El Patufet relligat, per a mi inaccessible (quasi no entenia el català), però el que em plaïen eren les il·lustracions que em comentava la nena de la botiga, la meva amiga.
Més tard, la mestra de l’Escola del Mar que m’ajudava amb els deures escolars (fèiem llatí amb deu anys...)  m’explicava contes i em regalava llibres (El viaje de Nils Holgerson a través de Suecia de Selma Lagerloff va ser el meu primer llibre llarg, ja als dotze). De l’educació a les monges he d’agrair la lectura d’una de les narracions més antigues que he llegit, La Biblia.

La lectura és ara per a mi un plaer que em permet escoltar a qui vull i quan vull, i compartir-ho. M’agrada llegir sense pressa, triar l’espai on fer-ho, poder rellegir, parlar dels llibres amb altres persones que els han llegit. M’agraden tant els llibres que es consideren per a adults com molts dels que s’editen per a infants i joves.

Són moltes les maneres d’arribar a la Lectura, quan per a tu és un plaer ho fas arribar als altres.

Què és el que t'agrada més de llegir? 

Per a la meva lectura personal trio sobretot llibres per la qualitat del llenguatge i la presentació editorial. Per això desconfio de les  traduccions i la lectura electrònica. Acabo de llegir Patria de Fernando Aramburu, i estic llegint América de Manuel Vilas i El Setè àngel de David Cirici; consulto 20 novelas del siglo XX: La condición humana en la mejor literatura del siglo, de Mariano Royo.
Per a infants acabo de llegir: L’aprenent de bruixa: Arianwyn, de James Nicol i El fuego verde, de Verónica Murguia.

Segurament és molt difícil...però quins 5 llibres o autors i il·lustradors de literatura infantil creus són imprescindibles en una bona biblioteca infantil i per què? 

Difícil i poc útil. El que és important és que el responsable de la biblioteca estigui al dia i s’assessori d’un grup especialitzat o de revistes: Fundación Germàn Sanchez Ruipèrez, Faristol, El Garbell, Quins llibres?, Peonza,…

Quines diries són les preferències literàries dels infants? 

Depenen de la família i l’escola, que aporten les condicions i els materials on triar. Els infants que escolten contes de petits s’obren al món del que és meravellós, i a l’humor, i necessiten continuar rebent aquesta influència a través de la lectura. Després, a l’adolescència seran els companys els que marcaran la pauta. La influència mediàtica és forta, però esporàdica.

Quin paper té o pot tenir la biblioteca escolar en la formació dels infants?

L’escola no pot renunciar a una nova biblioteca escolar que li aporti espai, tranquil·litat, continuïtat, materials triats i variats (nous i vells), assessorament, conversa entre els lectors sobre lectures, participació en la revista escolar, llibres i màquines que resolen preguntes i amplien coneixements. Però la lectura és responsabilitat de tot l’equip escolar.
La Cultura, amb la Lectura de qualitat, pot aconseguir enfortir a les persones i obrir-los nous camins davant de la freqüent superficialitat del món virtual i la dificultat de trobar la feina que desitgen.

Quins elements fan atractiu un llibre infantil? 

Qualitat del llenguatge i la il·lustració; atendre la imaginació i  els sentiments; l’adequació a les possibilitats lectores dels infants i joves (presentació, lletra, extensió) i els seus interessos. 

Quines són per tu les claus per motivar a la lectura? 

Conèixer el lector per poder dialogar amb ell, conèixer la literatura de qualitat (sobretot dels llibres d’infants i joves), trobar un espai, un temps adequat, i continuïtat. 

Quin és el projecte o tasca més important que tens ara entre mans?

La participació en el grup de lectura Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil i el Quins llibres?; la participació en el grup  El punt de lectura i la confecció del seu bloc; la participació en la millora de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
(I nedar cada setmana una estona i, quan fa bo, al mar).


Podeu trobar part de les meves dèries:
 L’ePèrgam  i el Quins llibres...? a

i  El punt de lectura a

i dintre d’aquest últim bloc trobareu idees sobre emocions  i més de trenta llibres comentats per apropar-los als nois i noies, els contes i les imatges: