3 de febrer de 2013

PER MOLTS ANYS!

Joana Raspall fa 100 anys i des del Projecte Espurna ens conviden a felicitar-la tot dedicant-li 100 poemes escrits per 100 nens i nenes. Per veure'n els detalls, cliqueu aquí.

PROPOSTA DIDÀCTICA (també consultable en format web).

A la biblioteca, pengem quatre cartells per motivar l'alumnat a conèixer Joana Raspall i escriure-li un poema.


CARTELL 1
CARTELL 2


Aquest any 2013, Joana Raspall fa 100 anys.
Per això voldríem enviar-li un poema.
Després de saber qui és i què escriu Joana Raspall, proveu de fer-li un poema ben bonic!
De tots els poemes que escriviu, en seleccionarem un per enviar-li a la Joana.
Però abans, ens cal saber qui és Joana Raspall.
.




Joana Raspall és una escriptora i bibliotecària catalana. 
L'any 1932 va fer una campanya per demanar una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat, ciutat on resideix des d'aleshores. 
Durant la Guerra Civil treballà de bibliotecària, tot contribuint a salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucció. 
I ha escrit molts poemes. N'hauries de llegir algun...
CARTELL 3




L'ASE I EL TRACTOR
Havia llaurat amb l'ase
fins que va comprar el tractor
que feia molta més feina, 
i el camp quedava millor.
Un dia, a mitja llaurada,
el motor es va espatllar, 
i va córrer a buscar l'ase 
per poder-lo remolcar. 
L'ase es va clavar de potes 
i no avançava ni un pas. 
L'home prou l'escridassava: 
 —Arri!, que no arrencaràs?— 
En rebre xurriacades, 
bramà l'ase: —A mi, no! 
Mira si amb les garrotades 
pots fer caminar el tractor!

(De Com el plomissol. Poemes i faules. Barcelona: La Galera, 1998).





LA REL 



La rel de l'arbre no sap que jo li estimo les branques perquè fan ombra l'estiu i l'hivern, al foc, escalfen; perquè puc collir-hi flors i quan té fruita, menjar-ne. I no li prenc res de franc! Que quan està assedegada i els núvols passen de llarg, sóc l'amic que li dóna aigua.

(De Versos amics. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998). 


DOS CUQUETS 


—Amiguet, d'on véns? fas molt mala cara; no m'agrades gens! —Ai, si tu sabessis! M'he vist obligat a marxar de casa... —Doncs, què t'ha passat? —El menjar coïa cosa de no dir: era dins la ceba! Déu meu, quin patir! —Pobre amic! A casa viuràs de primera; vine a menjar amb mi dintre la cirera. 



(De Concert de poesia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat: 2004).


CARTELL 4

Ara us toca escriure. A veure quin poema li regalem!



Jordi Badiella (Escola el Cim de Terrassa. Grup Bibliomèdia).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada