BOOKTUBERS I ALTRES MITES MARINS

Una paradoxa de l'ofici d'educar és que els alumnes avancen més quan marxen sols que quan els intentem d'acompanyar.
Quan hem comprès i acceptat el paper modest que l'educació reserva al mestre, podem utilitzar aquesta estratègia malèvolament: jo dic blanc, l'alumne farà negre; jo dic fes veure que llegeixes, l'alumne no ho farà veure.

Ja fa un temps, amb la Pilar Jarque, biblioteconomista dedicada a la biblioteca escolar, vam idear una fórmula per engrescar els alumnes a la lectura. En dèiem "Què llegeixo" i consistia a convidar-los a presentar un llibre de forma suggestiva. Per fer-ho, els alumnes utilitzaven eines com ara Glogster, Animoto, etc. El resultat va ser l'esperat, i poca cosa més.
En educació, com en tot, quan un resultat és l'esperat, no cal llançar coets: recollim els estris després de la feina i cap a casa, que demà serà un altre dia.

Vegeu la proposta i els resultats del "Què llegeixo" tot clicant els enllaços.



Aquest curs, com tants altres professors de secundària, vaig oferir un projecte de recerca als alumnes de quart d'ESO. M'hi vaig esmerçar prou, vaig rumiar un projecte que els pogués engrescar i els vaig proposar un treball que em semblava que els podria cridar l'atenció, a ells que aquest enguany viurien diferents intercanvis educatius amb alumnes europeus. El projecte és titulava "Una llengua d'Europa" i consistia a cercar allò fonamental dels orígens i l'evolució de la nostra llengua per poder-ho explicar als alumnes italians i holandesos que ens havien de visitar o fins als rumanesos que visitaríem. Cap alumne va triar el projecte que tant m'havia costat de preparar. Podeu fer-hi un cop d'ull tot clicant aquest enllaç

Què va passar, doncs? Afortunadament, dos alumnes em va preguntar si els voldria tutoritzar un projecte que tenien al cap. Francament, m'ho van dir perquè havien de trobar un profe que ho fes i la seva tutora de veritat, la de tot el curs, els havia dit que jo estava lliure. El cas és que un alumne, l'Albert, em va dir que volia fer un projecte de recerca sobre booktubers, i l'altre alumne, l'Àlex, que el volia fer sobre mites relacionats amb el mar. I tots dos van coincidir a dir-me que ja tenien clar quina informació volien cercar, recuperar i tractar. Els vaig dir quatre coses que em semblaven el mínim que l'ètica professional m'obligava a posar damunt la taula, com se sol dir, i ens vam anar trobant –sense massa entusiasme per part seva, tot sigui dit– al llarg del procés.

Però què van fer l'Àlex i l'Albert amb el projecte de recerca? Donar-me peixet.

L'Àlex va adoptar la fórmula del mapa d'una illa que li havia proposat per presentar els mites relacionats amb el mar. L'enfocament del seu treball, però, ja el tenia clar: els mites no s'haurien d'ensenyar, s'han de descobrir. Prou d'arribar-hi per mitjans convencionals, la tecnologia ens permet d'arribar-hi com veritables aventurers. El que ha fet l'Àlex és produir un treball didàctic de primera, perfectament exhibible des dels webs de les biblioteques escolars. Cliqueu aquí per descobrir-ho.




I, pel que fa a l'Albert, quan ja tenia el treball planificat, vaig suggerir-li que en les conclusions fes alguna recomanació a les biblioteques –aquests espais dinamitzadors de la lectura per a tothom llevat dels adolescents– perquè adoptin l'estratègia del booktube per vendre el producte. I l'Albert ho ha fet, per respecte a la nota final, m'imagino. Però, companys, bibliotecaris escolars i dels altres, profes de llengua i literatura, finalment ho he entès: els booktubers viuen la seva realitat, i no s'hi valen contaminacions. Deixem-los fer. Utilitzar el seu canal és, de fet, inutilitzar-lo.




I, per si a algú encara li queden ganes de saber a quines conclusions va arrribar l'Albert, que cliqui aquí. Però sisplau, que no en tregui una idea equivocada. Les recomanacions que ens fa l'Albert són pura fantasia. Només funcionen en una dimensió que per respecte a l'adolescència i les seves lleis no hauríem d'explorar.


Jordi Badiella
Escola El Cim de Terrassa

Comentaris