I què passa als centres educatius de la resta del principat? Les escoles i instituts per gestionar el seu fons tenen l’ePèrgam. Fa anys que se sap que la seva capacitat té un límit i ara ja no admet més biblioteques. Un dels seus valors és que té el “Quins llibres”, una tria de llibres LIJ per infants i joves que proporciona la Biblioteca de Rosa Sensat. Què passaria si les aproximadament 2.500 biblioteques que disposen de l’ePèrgam no poden continuar gestionant els seus documents?
Recordem que tant el Consorci en el cas de les biblioteques escolars de Barcelona i abans el Departament d’Educació i el Ministerio de Educación amb un programa potent com el Puntedu van dotar i impulsar les biblioteques amb força recursos de diferent caire, però ara estem molt amoïnades, ja fa temps que no és així i
la decadència actual és palesa.
Què deu passar perquè tots aquells progressos, beneficis, formacions, estadístiques i estudis on es va veure clarament el benefici directe a l’alumnat no tingui continuïtat? Hi ha persones que han dedicat molts anys i esforços, complaguts només amb els resultats positius en els infants i joves. D’aquests responsables de biblioteca, n’hi ha que no la volen abandonar, però també n’hi ha que ja han tirat la tovallola. No ens mereix tota aquesta comunitat educativa unes explicacions? S’hi han dedicat moltes hores de formació en horari lectiu i fora, diners de les AFAS, molt voluntariat, etc. Ens mereixem saber cap on van les administracions respecte de les biblioteques escolars.
Se sent dir que actualment hi ha prioritats més urgents. Ep! No s’hi val, es fan inversions en algunes coses sense un valor tan important com el del foment real i estructural de la lectura i perquè tot el que s’inverteix en educació no cau en sac trencat. A més a més, hi ha biblioteques escolars que amb la col·laboració amb la biblioteca pública fan apropar llibres i lectures boníssimes per a la formació integral dels infants i joves que d’altra manera, per la seva situació familiar, social o d’entorn no tindrien cap més possibilitat, i d’això se’n diu compensació de desigualtats.
I ara, que en la nova llei d’educació es fa èmfasi sobre l’educació emocional, cal recordar que per portar-la a terme a les classes, les mestres i el professorat recorren amb bon criteri a un munt de contes, històries i llibres per conversar, compartint-los i posant-los a l’abast de tothom, infants, joves i famílies, perquè veuen que hi troben consol i referents; en definitiva, lectures que els fan sentir i pensar. Sovint es parla dels espais lectors, però volem fer una reflexió, aquí pensem que es perverteix o manipula el concepte de biblioteca escolar perquè el fet que hi hagi llibres a les aules, als passadissos o al menjador no substitueix una biblioteca, parlem de quina qualitat lectora estem parlant i qui la gestiona.
Podríem pensar que en aquests moments estan tots els països en la mateixa situació, és a dir, deixant caure les biblioteques amb l’excusa de les prioritats, internet i les pantalles i ans al contrari, pels estudis constatem que cada país, a la seva manera, continua actualitzant i dedicant-hi recursos. Us convidem a investigar tenint en compte la proximitat, per exemple, a l’Estat, Galicia, i a fora, Portugal o Andorra.
No només a BBM, també al COBDC i a les entitats que valoren les BBEE. I ens ajudeu a veure les possibilitats que poden haver-hi en aquests moments per tirar endavant? Estaria bé posar una fita, que no canviï cada 3 o 4 anys. Quan Bibliomèdia va anar a parlar al Parlament l’any 2016, tots els partits polítics hi estaven d’acord, i ara? I si heu decidit pel camí de l’abandó, digueu-ho clar. Potser hi ha un món millor que substitueixi a les biblioteques i no el veiem, valdrà la pena saber la idea que teniu i ens estalviarem hores de feina i tant desencís.
Barcelona tardor 2022 | Grup BIBLIOMÈDIA
Des de BIBLIOMÈDIA compartim
Cliqueu AQUÍ per SOS ABSYS
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada